Entrevista a Lidia Lluís

Regidora de Ciutadania i Barris de l’Ajuntament de Pineda de Mar. Fa 8 anys que viu al municipi, on té una botiga de minerals. És una de les fundadores de la Plataforma de Pineda de CpC.

Com definiria el seu municipi?

És molt difícil definir Pineda. Hi ha molts habitants, molt bona gent, però no hi ha cohesió. Jo sóc del barri d'Horta de Barcelona. En arribar a Pineda, vaig trobar un espai ple de llum, i no només perquè està a la vora del Mediterrani. La gent em va agradar moltíssim; m'han fet sentir còmoda des del primer dia, però tot està molt separat; hi ha moltes individualitats. Això és potser el que més em va sorprendre: hi ha molts grups, però no estan units. Crec que hi ha una sensació de disgregació. Això fa que les entitats siguin molt tancades.

Vostè és la nova regidora de Ciutadania i Barris de Pineda de Mar. Existia ja la regidoria, o s'ha creat de nou? N'hi havia, però l'únic que s'havia fet com a participació és la Fira d'Entitats. Hi ha moltes entitats, però no tenen cap relació entre sí. On està la participació, en tot això? Què compartim? Fins ara ningú no escoltava ni recollia queixes, i la meitat de la gent no sabia si hi havia regidor o existia una regidoria. Ara, per decidir les regidories, ens van fer diverses enquestes breus sobre aquelles coses que ens agraden més a cadascú. Jo vaig respondre que la gent, l'arqueologia, la cultura, el turisme... tot relacionat amb l'exterior, la interacció. Sóc dona d'espais. I al final, em van proposar: “Què et semblaria una regidoria que es digui Participació Ciutadana i Barris o Ciutadania i Barris?” A mi m'agrada més Ciutadania i Barris, m'encaixa més, per ser de CpC. I vaig pensar que m'havia tocat la loteria, m'han fet la dona més feliç del món. El PSC d'aquí de Pineda, amb Xavier Amor al capdavant, va agafar moltes coses de Ciutadans pel Canvi; de fet, va adoptar molt del nostre llenguatge, i l'ha incorporat com a propi. Justament una de les coses que van sortir al nostre programa, i que a mi em va fer una il·lusió immensa, és la proposta de CpC de muntar el Consell de Ciutat. Em sembla genial, perquè és una cosa que aquí no se sap ni què és.

Com funcionarà aquest Consell de Ciutat? Quin tipus de teixit social té Pineda?
Hi ha moltes associacions: d'hotelers, comerciants, pescadors, empresaris, AAVV centres d'ensenyament, centres de salut, entitats esportives, culturals, mediambientals, joventut, dones, gent gran, nova ciutadania... El problema és que aquestes comunitats no es coneixen entre sí. Un Consell de Ciutat contempla aquests grups socials, però a mi també m'agradaria incloure-hi la classe política i la classe sindical, perquè formen part d'aquest engranatge social, i han de participar com a tal. Volem desglossar el Consell de Ciutat en diversos Consells: de barris, econòmic, de seguretat i civisme, ensenyament i joventut, benestar social i salut, cultura i esports... Petits consells que tindran una veu representant. Cal que s'entengui que anar a votar és justament començar la feina, no acabar-la. Quan tu diposites la butlleta, diposites la confiança en mi, perquè jo et representi a tu, però ets tu qui has de tenir cura que jo realment representi els teus interessos. I l'única manera és que treballem junts.

Però el 27 de maig hi ha hagut l'abstenció més alta de tota la història electoral municipal pinedenca: el 45,06%. Hi haurà suficient predisposició ciutadana per participar al Consell de Ciutat i a totes les altres iniciatives que es puguin promoure des de la seva regidoria?
La gent està molt cansada, molt cremada. Primer, el que més em costarà –per això penso que em serà molt útil fer el proper curs de mediació que organitza CpC- serà celebrar una trobada entre totes aquestes persones, i amb tots els altres regidors. El dia que es dediqui a treballar amb les entitats hi hem de ser tots per veure quines problemàtiques hi ha i com es poden abordar. El problema és que com que fins ara la manera com s'ha treballat és convocar les associacions i les entitats individualment, el que s'ha aconseguit és que cadascuna desconfiï de les altres. La tasca prioritària, d'entrada, és oferir a tots els ciutadans i ciutadanes la possibilitat d'enraonar i de ser escoltats. Que siguin conscients que hi ha un interlocutor al seu servei.

La proximitat, doncs, és la clau. A tot arreu on s'ha practicat aquest principi, la gent ha respost; i, de fet, en Xavier Amor, nou alcalde de Pineda, l'ha exercit durant tota la campanya.. Què creu que demanaran els pinedencs i pinedenques als nous responsables municipals?
La proximitat és el que està demanant la gent. Ha estat la base de la campanya, i a partir del moment que es van conèixer els resultats de les eleccions, la gent se'ns acosta i ens demana reiteradament: “per favor: no perdem el que tenim ara, que és que et pugui dir bon dia i explicar-te les meves demandes”. I així t'adones de quin és el neguit social: Sentir-se que formen part. Per poc que facis, faràs molt.

És molt important la transversalitat, en participació. Com a regidora d'aquesta àrea, tindrà la responsabilitat de parlar amb la gent però, alhora, conscienciar i posar d'acord tots els regidors.
Això costa. La meva obligació serà direccionar personalment, al regidor que calgui, la problemàtica. Cada regidor, aleshores, haurà de parlar amb el seu tècnic i trucar a la persona que té una necessitat i explicar-li que ja està arranjat. Sembla molt difícil, però crec que tampoc no ho serà tant. Una de les coses que més m'agrada és que estem treballant tots junts; que totes les regidories seran una; per tant, si em ve algú amb una problemàtica, la meva obligació és atendre'l, independentment que correspongui o no a la meva àrea.

Haureu de canviar les rutines de l'Ajuntament.
Es considera que l'Ajuntament és un lloc on treballen funcionaris i polítics i el poble no hi té cabuda. El que nosaltres hem anat pregonant durant tota la campanya electoral és que el consistori és la Casa de la Vila. Vol dir que si tu ets un vilatà, tens allà la teva casa, i la teva responsabilitat és entrar-hi i saber què està succeint. Què es treballa i què no es treballa, poder demanar hora al teu regidor... I l'obligació de l'alcalde o el regidor és atendre les persones. No solament s'ha de treballar de cara a Barcelona perquè hi ha les grans Conselleries, o anar a Madrid perquè és on hi ha el Govern Central i els ministeris.

Com treballareu?
D'entrada, volem remodelar tota la casa per dins. Obrirem l'Ajuntament per la tarda. Molt complicat, però s'ha de fer: la gent no pot deixar de treballar per venir a portar una instància; cal donar facilitats: fer una finestreta única. També, potenciar internet i les noves tecnologies: facilitar que la gent pugui fer queixes, reclamacions, pugui aportar idees; i obtingui una resposta ràpida. Crearem unes àrees, no individualitzades; uns paraigües que agrupin grups de treball, per garantir que tots fem moure la maquinària. Estem pensant la millor forma d'establir periòdicament reunions de tot l'equip de govern amb l'objectiu d'agilitzar les tasques, ajudar-nos mútuament i evitar que alguna àrea quedi massa col·lapsada. La consciència de servei al ciutadà ha desaparegut, i cal recuperar-la. Hi ha una mancança tan gran d'això, d'atendre i posar orella...

David Aaron, alcalde de Callús i membre de CpC, ha posat en pràctica algunes iniciatives, com l'”alcalde per un dia”, que apropen no només el polític al ciutadà, sinó també el ciutadà al polític. A part del Consell de Ciutat, teniu previst desenvolupar altres mecanismes de participació ciutadana semblants al de Callús?
Alguns ciutadans em diuen: “Ai, ara que bé que viuràs, de regidora: no faràs res!” I jo penso: “amb la feinada que hi ha...!” Per tant, és important que, de tant en tant, regidors i alcalde tinguem l'oportunitat de convidar algú i que ens acompanyi en la nostra tasca diària: ajudar-me a la meva feina, per mostrar tot el que es fa des de l'Ajuntament. Ho tenim pensat i ens agrada, però, per una població com Pineda –que té 28.000 habitants-, encara no hem trobat la manera de plantejar-ho.

Sembla que les persones grans s'impliquen en les decisions que afecten el municipi, però als joves els costa més. Com es pot involucrar aquest col·lectiu?
Joventut era una regidoria que portava ERC, i es va fer una bona feina. Però Pineda sempre té un compte pendent amb els joves. Amb l'excusa que volem estar tranquils, que no volem transformar-nos en un poble com Calella o com Lloret de Mar, ens estem convertint en una ciutat-dormitori. Als joves se'ls ha de donar suport; cal crear espais per a ells: perquè formin grups musicals, de teatre, de menuts... i involucrar-los dins del teixit social; ja que fins ara no se'ls ha donat cabuda. Perquè són gent sorollosa, molt independent, anàrquics, que consideren que tot està malament... L'anterior regidora va començar la tasca de portar-los a l'interior del municipi, prestant-los un local de l'Ajuntament; s'ha creat un punt d'informació per al jovent; un altre punt de treball, on poden inscriure's a una borsa de treball. També s'ha intentat fer escoles taller, etc. Una de les idees del nostre programa és crear més escoles taller, perquè és el nostre futur! Aquest tema ha estat bastant aparcat. I ara volem tornar a començar: “què necessiteu, què voleu, quina és la idea que teniu?”.

Pineda ha patit un vertiginós creixement demogràfic: l'any 1960 tenia 3.278 habitants, el 1995 havia passat a 17.814, el 1999 ja arribava als 20.000 i actualment la població està al voltant de les 28.000 persones. Com assimila el municipi aquest increment de població? Quines mesures de cohesió social es preveuen?
Hi ha molta immigració, sobretot gent que ve del Magrib i de l'Àfrica. Ara també està venint molta gent llatinoamericana, molts argentins... Ells també estan creant associacions però no s'han integrat dins del teixit pinedenc. No obstant, durant la campanya electoral han recolzat moltíssím en Xavier Amor. Tenen la idea del que va fer Zapatero. Valoren que tu t'apropis a ells i que vulguis que participin.

El febrer del 2005, quan es va constituir la Plataforma de Pineda de CpC, vostè va declarar que “fa temps que la política queda molt apartada del ciutadà de peu”. La Plataforma es posava en marxa com a “mitjà de relació i vincle entre el poble i la política”. En dos anys ha aconseguit una regidoria. En quina situació està actualment la Plataforma?
Estic apoteòsicament contenta. Molt contenta perquè ara és l'oportunitat d'incidir realment en la política. Quan em van proposar entrar a formar part de la llista del PSC-Pineda, vaig tenir clar que era una oportunitat. Primer, per la pròpia plataforma de Ciutadans pel Canvi. Des del primer moment vaig dir que jo entrava a la llista però com a independent i com a CpC. I m'ho van acceptar, sense cap mena de problema. Vaig pensar que evidentment era una gran oportunitat per treballar amb i per als ciutadans, a través de la participació, o al màxim possible. Tot i que en Xavier Amor té les idees claríssimes. I justament una de la seva manera de pensar clara és la participació. I jo vaig dir que sí que m'hi volia implicar, en aquest projecte. La plataforma de Pineda té molt bona salut. És allò que dius: somnies en una cosa, i ara se m'acaba de complir. Ara vull mirar com em pot ajudar Ciutadans pel Canvi: amb les experiències que ja s'estan portant a terme, amb els cursos de formació que s'organitzen, etc.